L'AGUSTINA MARMORIA

Qui he triat per descriure és l’Agustina Marmoria, perquè crec que té un gran potencial i carisma que amaga i que no vol acabar de demostrar.

Una de les seves principals característiques és la felicitat. Destaquen els seus ulls d’esmeralda ressaltats per unes llargues pestanyes negres fetes amb gran perfecció i els seus ulls pintats amb un pàl·lid negre.

El seu cabell fins fa ben poc mostrava un color or amb un toc rebel i desmelenat, ara ha tornat al seu color natural, marró fosc. La seva cabellera li fluïa per les espatlles, cobertes sempre per un jersei. Les seves cames, tapades per uns pantalons llargs i els peus unes sabates, Converse All Star negres. A la seva pell es poden apreciar marques, com algunes pigues a la cara.

Martina Risso

Ella és una mica desorganitzada i és molt tranquil·la, però normalment és una mica nerviosa, per no dir hiperactiva. És una gran somiatruites i sempre aporta un to humorístic, quan estic amb ella no puc parar de riure. De vegades pot fer coses sense sentit, o bogeries que no la porten enlloc, però penso que ella és una gran persona que té caràcter i acostuma a saber el que vol. Tot i que, de vegades, pateixi per mals d’amor, es fa la valenta i segueix endavant. És una gran lluitadora.

ESTIU DE SOL SORRA I SAL

www.flickr.com

Aquesta història va passar un estiu, fa 50 anys.

Una nena de 8 anys i els seus pares havien anat a estiuejar a Menorca, una perfecta illa on passar l'estiu. La Cèlia, aquest era el seu nom, era una nena molt curiosa. Un dia, va decidir endinsar-se en un petit bosc al costat de la platja. Allò semblava un petit paradís, era un lloc sense remor i tot estava tranquil. Allà va trobar unes cabanyes que van pertànyer a l'hotel més luxós de l'illa i ara estava tancat i ple de palmeres. De cop, va sentir un soroll dins la cabanya 21, i lentament hi va entrar. El sol entrava per la finestra de la dreta il·luminant totes les cambres. No hi va veure res, però sabia que alguna cosa l'observava. Llavors, va decidir passar la resta de la tarda amb els pares a la platja. Els seus pares van comentar mentre sopaven que sanitat havia tancat aquell hotel per no complir del tot els requisits i per la brutícia.L'endemà, la Cèlia va decidir d'anar a la platja, i després de donar-se un bon bany, va trobar una nota a la seva tovallola dient-li que anés al vell hotel a les 4:30 de la tarda. Quan va ser l'hora es va presentar allà i li van posar una bossa al cap. No entenia què passava. Quan li van treure la bossa estava davant de 5 nens de la seva mateixa edat. Portaven ratlles a la cara, i anaven vestits d'una forma poc habitual, eren nens salvatges. Li van explicar que l'havien portat fins allà perquè sabien que havia estat xafardejant per les seves cabanyes, i ningú podia entrar dins el seu territori. Ells havien col·laborat a que es tanqués l'hotel perquè havien destruït les seves cabanyes per fer l'hotel. Després d'aquella estranya confessió, la seva amistat es va enfortir i van quedar totes les tardes a la platja la resta de l'estiu. Per sort, en públic cap anava pintat.Però tot té un final i va arribar el dia del comiat. A mesura que s'allunyaven d'aquella fantàstica illa no podia parar de pensar en aquelles tardes tan gratificants a la platja, com quan s'arrebossaven amb la sorra, o quan es passaven hores a la sorra fent castells de sorra. Clarament aquell estiu no l'oblidaria mai.